Hoy durante la manifestación en apoyo a la soberanía de la República Bolivariana de 🇻🇪 y por la liberación del legítimo presidente🇻🇪 Nicolás Maduro y la diputada🇻🇪 Cilia Flores, la solidaridad internacionalista encabezada por la Assemblea Bolivariana de Catalunya y la Internacional Antifascista dels Països Catalans detuvo su paso frente al consulado de la República de🇨🇺 para rendir un sentido y emotivo homenaje a los 32 valientes soldados caídos en combate el 3 de enero, en el ataque vil y rastrero por orden del Genocida
HOMENAJE DEL MOVIMIENTO DE SOLIDARIDAD CON CUBA EN CATALUNYA
A LOS 32 COMBATIENTES CAÍDOS DEFENDIENDO AL PRESIDENTE NICOLÁS MADURO
Barcelona, 21 de febrero de 2026
Queridas compañeras, queridos compañeros, amigas y amigos de
la solidaridad:
Nos reunimos aquí frente al consulado de la República de
Cuba en Barcelona, para honrar la memoria de 32 héroes cubanos.
Treinta y dos combatientes de las Fuerzas Armadas Revolucionarias y del
Ministerio del Interior que, en la madrugada del 3 de enero de 2026, ofrendaron
su vida en tierras de la hermana República Bolivariana de Venezuela.
Fue la hora más oscura de aquella madrugada. Mientras el
noble pueblo venezolano dormía, su soberanía fue atacada por orden del
presidente de Estados Unidos, Donald Trump.
Bombas, fuerzas especiales y un operativo de secuestro se
desataron contra el legítimo Presidente de Venezuela, Nicolás Maduro , su
compañera Cilia Flores y contra quienes tenían la misión de protegerlo.
Allí estaban ellos. Los 32 cubanos. Hombres y mujeres formados
en la escuela ética de Fidel y Raúl, en el patriotismo, el antimperialismo y la
unidad. Hombres que sabían, como declaró más de una vez el Primer coronel
Humberto Alfonso Roca, jefe del grupo: "Solo sobre mi cadáver
podrán llevarse o asesinar al Presidente" .
Y cumplieron su palabra. Con marcada desventaja de fuerzas,
con armas convencionales y sin más chalecos que su moral y su lealtad,
ofrecieron fiera resistencia a los atacantes. El asalto de las tropas de élite
estadounidenses no fue el paseo que le han vendido al mundo: los combatientes
pelearon hasta morir y golpearon a sus adversarios.
Con su sacrificio, han escrito una nueva página de gloria en
la historia del internacionalismo cubano.
¿Quiénes eran estos hombres y mujeres?
Eran hijos de Cuba. Eran militares de honor, herederos del
ideario de Antonio Maceo, que inmortalizó a Baraguá con su negativa a negociar
una paz sin libertad, y de Juan Almeida, quien gritó bajo una lluvia de balas:
"¡¡Aquí no se rinde nadie!!" .
Eran continuadores de aquella estirpe de internacionalistas
que, desde los tiempos de las guerras de independencia, han dado su sangre por
la libertad de Nuestra América. Eran fieles a la sentencia de José Martí:
"El amor, madre, a la patria no es el amor ridículo a la tierra, es el
odio invencible a quien la oprime, es el rencor eterno a quien la
ataca" .
Y eran, sobre todo, herederos del legado del Comandante
en Jefe, compañero Fidel Castro Ruz, cuyo centenario celebramos este 2026.
Fidel nos enseñó que "ser internacionalista es saldar nuestra propia deuda
con la humanidad". Estos 32 combatientes saldaron esa deuda con la moneda
más alta: la de sus propias vidas.
La relación entre Cuba y Venezuela no es un negocio ni un
vulgar intercambio de productos. ¡Ante todo, cubanos y venezolanos son
hermanos! Dar la propia sangre y hasta la vida por un pueblo hermano puede
extrañar a otros, no a al pueblo cubano.
Los 32 caídos representan la unidad histórica entre Cuba y
Venezuela, fortalecida por los Comandantes Fidel Castro Ruz y Hugo Chávez Frías.
Su sacrificio reafirma la vocación internacionalista de la Revolución Cubana.
El gobierno cubano los ascendió póstumamente en grado
militar. Pero el verdadero ascenso, el que recordamos hoy aquí, es el que les
ha otorgado el pueblo: el de ser símbolos eternos de la dignidad.
Porque, como dijo el ministro del Interior de Cuba en el
homenaje de La Habana: "El enemigo habla eufórico de operaciones de alta
precisión, de tropas de élite, de supremacía. Nosotros, en cambio, hablamos de
rostros, de familias que han perdido al padre, al hijo, al esposo, al hermano.
Hablamos de niñas y niños que tendrán que crecer sin el abrazo de quien ofrendó
la vida pensando precisamente en ellos" .
Hoy, desde Catalunya, desde Barcelona, desde este movimiento
de solidaridad que nació hace ya tantos años, hablamos de ellos los 32 y de las
otras víctimas venezolanas de la agresión. Los nombramos, aunque no los
conozcamos uno a uno. Les rendimos homenaje, aunque estén a miles de
kilómetros. Y les prometemos que su ejemplo no caerá en el olvido.
El imperialismo podrá tener las armas más sofisticadas,
podrá gastar miles de millones en operaciones militares, podrá secuestrar
presidentes y bombardear países soberanos. Pero hay algo que jamás podrá
comprar: la dignidad del pueblo de Cuba y su espíritu revolucionario,
solidario e internacionalista.
Ellos viven. Viven en cada cubano resistente al bloqueo que
dura ya demasiados años. Viven en cada médico internacionalista que lleva salud
a los rincones más apartados del mundo. Viven en cada militante de la
solidaridad que, como nosotras y nosotros, se planta frente al Consulado de
Estados Unidos para exigir el fin del bloqueo, en los militantes que luchan
contra el genocidio del pueblo palestino y en los militantes que luchan por la
libertad de los pueblos.
Como dijo el presidente Díaz-Canel cuando despidió a los 32
héroes en la Tribuna Antimperialista de La Habana:
"Aquí estamos, no uno, sino millones de
continuadores de la obra de Fidel. Tendrían que secuestrar a millones o
desaparecernos del mapa y aun así los perseguiría por siempre el fantasma de
este pequeño archipiélago que tuvieron que pulverizar por no poder
someterlo" .
¡Honor y gloria eterna a los 32 combatientes caídos!
¡Libertad inmediata del Presidente Nicolas Maduro y de
Cilia Flores!
¡Viva la unidad y la hermandad entre los pueblos de
América latina!
¡Ni agresiones, ni injerencias, ni Bloqueos!
¡Solidaridad con Cuba, Venezuela y Nicaragua, en su
resistencia frente al imperialismo!
¡Cuba no está sola! ¡Viva la Revolución Cubana!
¡Hasta la Victoria Siempre!
HOMENATGE DEL MOVIMENT DE
SOLIDARITAT AMB CUBA A CATALUNYA ALS 32 COMBATENTS CAIGUTS DEFENSANT AL
PRESIDENT NICOLÁS MADURO
Barcelona, 21 de febrer de 2026
Benvolgudes companyes, benvolguts companys, amigues i amics de la solidaritat:
Ens reunim aquí enfront del
consolat de la República de Cuba a Barcelona, per a honrar la memòria de 32
herois cubans. Trenta-dos combatents de les Forces Armades Revolucionàries
i del Ministeri de l'Interior que, en la matinada del 3 de gener de 2026, van donar
la seva vida en terres de la germana República Bolivariana de Veneçuela.
Va ser l'hora més fosca d'aquella
matinada. Mentre el noble poble veneçolà dormia, la seva sobirania va ser
atacada per ordre del president dels Estats Units, Donald Trump.
Bombes, forces especials i un
operatiu de segrest es va llençar contra el legítim President de Veneçuela,
Nicolás Maduro , la seva companya Cilia Flores i contra els qui
tenien la missió de protegir-lo.
Allí estaven ells. Els 32 cubans.
Homes i dones formats a l'escola ètica de Fidel i Raúl, en el patriotisme,
el antimperialismo i la unitat. Homes que sabien, com va declarar més
d'una vegada el Primer coronel Humberto Alfonso Roca, cap del grup: "Només
sobre el meu cadàver podran emportar-se o assassinar al President" .
I van complir la seva paraula.
Amb marcat desavantatge de forces, amb armes convencionals i sense més armilles
que la seva moral i la seva lleialtat, van oferir fera resistència als
atacants. L'assalt de les tropes d'elit estatunidenques no va ser el passeig
que li han venut al món: els combatents van barallar fins a morir i van
colpejar als seus adversaris.
Amb el seu sacrifici, han escrit
una nova pàgina de glòria en la història de l'internacionalisme cubà.
Qui eren aquests homes i
dones?
Eren fills de Cuba. Eren militars
d'honor, hereus de l'ideari d'Antonio Maceo, que va immortalitzar
a Baraguá amb la seva negativa a negociar una pau sense llibertat, i
de Juan Almeida, qui va cridar sota una pluja de bales: "Aquí no es
rendeix ningú!!" .
Eren continuadors d'aquella estirp d'internacionalistes que, des dels temps de
les guerres d'independència, han donat la seva sang per la llibertat de La
nostra Amèrica. Eren fidels a la sentència de José Martí: "L'amor, mare, a
la pàtria no és l'amor ridícul a la terra, és l'odi invencible a qui
l'oprimeix, és el rancor etern a qui l'ataca" .
I eren, sobretot, hereus del
llegat del Comandant en Cap, company Fidel Castro Ruz, el centenari
del qual celebrem aquest 2026. Fidel ens va ensenyar que "ser
internacionalista és saldar el nostre propi deute amb la humanitat".
Aquests 32 combatents van saldar aquest deute amb la moneda més alta: la de les
seves pròpies vides.
La relació entre Cuba i Veneçuela
no és un negoci ni un vulgar intercanvi de productes. Abans de res, cubans i
veneçolans són germans! Donar la pròpia sang i fins a la vida per un poble
germà pot estranyar a uns altres, no a
el poble cubà.
Els 32 caiguts representen la
unitat històrica entre Cuba i Veneçuela, enfortida pels Comandants Fidel
Castro Ruz i Hugo Chávez Frías. El seu sacrifici reafirma la
vocació internacionalista de la Revolució Cubana.
El govern cubà els va ascendir
pòstumament en grau militar. Però el veritable ascens, el que recordem avui
aquí, és el que els ha atorgat el poble: el de ser símbols eterns de la
dignitat.
Perquè, com va dir el ministre de
l'Interior de Cuba en l'homenatge de l'Havana: "L'enemic parla eufòric
d'operacions d'alta precisió, de tropes d'elit, de supremacia. Nosaltres, en
canvi, parlem de rostres, de famílies que han perdut al pare, al fill, a
l'espòs, al germà. Parlem de nenes i nens que hauran de créixer sense
l'abraçada de qui va ofrenar la vida pensant precisament en ells" .
Avui, des de Catalunya, des de
Barcelona, des d'aquest moviment de solidaritat que va néixer fa ja tants anys,
parlem d'ells, els 32 i de les altres víctimes veneçolanes de l'agressió. Els
nomenem, encara que no els coneguem un a un. Els retem homenatge, encara que
estiguin a milers de quilòmetres. I els prometem que el seu exemple no caurà en
l'oblit.
L'imperialisme podrà tenir les
armes més sofisticades, podrà gastar milers de milions en operacions militars,
podrà segrestar presidents i bombardejar països sobirans. Però hi ha alguna
cosa que mai podrà comprar: la dignitat del poble de Cuba i el seu esperit
revolucionari, solidari i internacionalista.
Ells viuen. Viuen en cada cubà
resistent al bloqueig que dura ja massa anys. Viuen en cada metge
internacionalista que porta salut als racons més apartats del món. Viuen en
cada militant de la solidaritat que, com nosaltres , es planta enfront del
Consolat dels Estats Units per a exigir la fi del bloqueig, en els militants
que lluiten contra el genocidi del poble palestí i en els militants que lluiten
per la llibertat dels pobles.
Com va dir el president
Díaz-Canel quan va acomiadar als 32 herois en la
Tribuna Antimperialista de l'Havana:
"Aquí estem, no un, sinó
milions de continuadors de l'obra de Fidel. Haurien de segrestar milions o
desaparèixer-nos del mapa i així i tot els perseguiria per sempre el fantasma
d'aquest petit arxipèlag que van haver de polvoritzar per no poder sotmetre-ho"
.
Honor i glòria eterna als 32
combatents caiguts!
Llibertat immediata del
President Nicolas Maduro i de Cilia Flores!
Visca la unitat i la germanor
entre els pobles d'Amèrica llatina!
Ni agressions, ni ingerències,
ni Bloquejos!
Solidaritat amb Cuba,
Veneçuela i Nicaragua, en la seva resistència enfront de l'imperialisme!
Cuba no està sola! Visca la
Revolució Cubana!
Fins a la Victòria Sempre!
.jpg)

.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario